"L'autor conversa sobretot amb dos personatges ficticis, Max (de cognom Carnap, en record d'un filósof remarcable) i Odile, peró es passa l'estona parlant també directament amb nosaltres. Quan diu que ens proposa esquitxos d'idees, fa molt més que aixó: ens posa davant el mirall i ens mostra la tensió constant entre la nostra raó i les nostres passions, entre la nostra migrada intel·ligéncia i la nostra recurrent estupidesa. De fet, hi haurá págines que ens ajudaran a emocionar-nos i a descobrir l'estupidesa de la nostra intel·ligéncia. El llibre ens convida a replantejar-ho tot, a no parar de fer-nos preguntes sobre qualsevol questió. Joan Fuster deia admirativament que Bertrand Russell no era un filósof sinó un desinfectant. Aquest llibre tampoc no deixará indiferent el lector. Quan l'acabi de llegir potser sabrá i creurá menys coses, peró estic segur que será una mica més savi" (Josep M. Terricabras).
