En la literatura universal el Llibre de les meravelles, de Marco Polo, ocupa un lloc eminent per haver posat davant dels ulls dels lectors europeus contemporanis un conjunt de fets, persones, països i costums totalment desconeguts, que només podien ser catalogats com a «meravelles». Grácies a aquesta narració, Occident va poder imaginar com era l'Orient. Pocs anys després, cap al 1328, frare Jordá de Catalunya va tornar d'una missió per l'India i va descriure la ruta que va seguir i tot el que va veure en aquelles terres remotes. El relat está amarat de novetats i d'exotisme: arbres gegantins, fruites dolcíssimes, rituals pagans ancestrals, «certa terra sobre la qual cau el manná en gran quantitat», aus que parlen i «semblen homes racionals», «unes illes sols per a dones i unes illes sols per a homes», on «es mengen amb gran delit els homes blancs i grassos, quan en poden haver»... Meravelles descrites es publica per primera vegada en catalá i aviat será considerat un «clássic» de la nostra literatura.