Pere Solá ens ofereix una bona i documentada panóramica de la história de l'educació a Catalunya des dels temps antics fins al present. Una visió sempre ben contextualitzada en la história europea i de la Mediterránia. Que no redueix el seu ámbit d'análisi a l'escola sinó que abasta els canals no formals de l'educació. Tal com diu l'autor: "l'educació és un patrimoni col.lectiu que té en compte la memória histórica. L'experiéncia histórica marca la sensibilitat dels pobles, de la mateixa manera que, en el pla individual, condiciona decisivament la vida de cadascú". A partir d'aquestes premisses parla de l'educació durant els segles medievals; durant el Renaixement i el Barroc; del temps de l'absolutisme fins a la fi de l'Antic Régim; de l'expansió educativa del XIX; de les quatre primeres décades del XX, quan Catalunya va esdevenir un referent pedagógic; de l'educació sota el franquisme; i, per acabar, de l'educació des de 1970 fins a l'actualitat.
