Al pis nou de la família de la Coraline hi ha vint-i-una finestres i catorze portes. Tretze de les portes s'obren i es tanquen. La catorze, no. Imagina't que l'obres i la travesses. A l'altra banda et trobes amb una casa idéntica on viuen uns pares clavats als teus. Al principi, les coses semblen fantástiques. El menjar és millor, la caixa de joguines és plena d'ángels de corda que volen per tota l'habitació, llibres amb il·lustracions que es deformen i fan pampallugues i uns pares que es desviuen per fer-te feliÇ. La Coraline, com l'Alícia, peró en clau de terror, s'ha introduït en el reflex emmirallat de la seva própia realitat. També hi ha altres nens atrapats allá, ánimes perdudes darrere els miralls. Haurá de lluitar de valent per salvar-los i alliberar-se dels nous pares, que la vigilen amb mirada buida d'un parell de botons negres.
