Televisió de catalunya o d'espanya?
La involució experimentada per TV3 d'un temps enÇá ha estat espectacular. En donen fe les nombroses queixes que dia a dia apareixen als diaris denunciant la seva progressiva descatalanització i l'abandonament de la idea per la qual va ser creada: disposar d'una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble, dotar la llengua catalana d'un espai que garanteixi la seva preséncia en un ámbit dominat abassegadorament per l'espanyola i crear consciéncia de pertinenÇa a una comunitat nacional diferenciada. Aquests principis, els mateixos que els de totes les televisions públiques d'arreu del món, han desaparegut. Aquella emissora que el 10 de setembre de 1983 vam veure néixer amb llágrimes als ulls ja no existeix. El plantejament catalanocéntric inicial ha estat substituït per la seva antítesi, quan és precisament contra ella que TV3 ens havia de protegir. La llengua catalana ha cedit bona part del seu lloc a l'espanyola, que penetra subtilment a través de programes d'aparenÇa inofensiva, i la consciéncia de pertinenÇa a la nació catalana per part de l'emissora s'ha transmutat en un prepotent sentiment d'espanyolitat. Aquest llibre, diguem-ho clar, pretén despullar el missatge subliminar que TV3 amaga darrere de noms, paraules, frases, enunciats, conceptes i definicions d'aparenÇa merament informativa i que abasta tots els telenotícies i també diversos programes (de la introducció de Víctor Alexandre).
