El 25 de febrer de 1963, un autor amb nou novel·les publicades i ganes de créixer s'adreúa a un editor que fa quatre anys que ha engegat un nou segell i ja ha aconseguit algun ÿxit sonat: Ramon Folch i Camarasa demana a Joan Sales quÿ pensa de l'original que li ha fet arribar. La resposta de Sales inicia un diÃáleg que durarÃá vint anys i produirÃá una gran amistat entre dos que havien de trobar-se: un autor âÇúprofessionalâÇÑ i un editor âÇúcomercialâÇÑ âÇöo si més no amb voluntat de ser-ho.
Carta rere carta viurem les vicissituds mundanes d'un escriptor que necessita diners per mantenir la fam¡lia (nombrosa), d'un editor que busca la complicitat perquÿ cada veu nova arribi a bon port, d'un món literari que creix i intenta professionalitzar-se, del naixement de grups editorials que âÇúcacenâÇÑ autors amb projecció, de l'adveniment dels premis literaris com a reclam... L'humor que domina en aquest epistolari és la conya âÇöno hi ha paraula més exactaâÇö. Un botó de mostra de l'any 1967:
Estimat amic Folch i Camarasa:Veni, vidi, vici. Que vol dir, com tothom sap: El rayo soy, donde me llaman voy.Llegida la teva novel·la per la mestressa i el director literari d'El Club dels Novel·listes i reunits en assemblea general, acorden per unanimitat publicar-la tan aviat com tu ens deixis. Si pogués ser, ara mateix.Només et demanem un altre t¡tol. Aquest que li has plantificat, de Fi de setmana damunt l'herba, no pot anar ni amb rodes.No et dic de rebatejar-la Setmana trÃágica o Mala setmana, perquÿ no serien tampoc encertats. Però entre tots hem de trobar un t¡tol que, tot tenint alguna cosa a veure amb el tema, tingui al mateix temps allò que els clÃássics en deien ganxo.
Són 122 cartes que mostren la consecució d'un projecte compartit: produir bona literatura en catalÃá i vendre'n molts exemplars. Les veus de Folch i Camarasa (continguda i educada) i de Sales (desacomplexada i sense filtre) es contrapunten per oferir-nos un relat de primera mÃá sobre l'altura dels somnis âÇöviure d'escrire novel·les en catalÃá en plena dictaduraâÇö, les trifulgues de l'edició i la materialitat de la cultura.
