Quÿ no estem disposats a perdre, els humans? En un món governat per una mÃáquina, una dona planta la llavor de la revolta.Un petit reducte d'humans ha sobreviscut al col·lapse i viu en una societat ordenada per la lògica implacable de la intel·ligÿncia artificial. Tot funciona: la gent neix, el sistema els cria, els atorga una feina i, als quaranta anys, tal com manen els cÃálculs, els fulmina. Hi ha, però, un problema irresoluble: estan tristos.
La S¡lvia és antropòloga i mira de trobar una cura a la plaga de tristesa observant la societat d'abans de la catÃástrofe, és a dir, a nosaltres. Endinsant-se en la recreació d'una fam¡lia extingida, va aprenent paraules noves com ara dubte, enyor, pietat, odi, amor i fe. Va una mica perduda: no entén perquÿ abans pares, mares, fills i filles compartien casa units per una anomalia que en deien sentiments. Tampoc perquÿ els seus objectes d'estudi no cauen en la tristesa. La inquietud que el descobriment li genera l'empeny a una recerca més Ãámplia i a transgredir el sistema per intentar recuperar tot el que ens fa humans.
Ada Castells ha escrit una novel·la esplÿndida que condensa les llums i les foscors dels temps actuals i les projecta en un futur que es nega a ser distòpic. Amb una prosa sòbria i directa, una trama ben travada i uns personatges tan convincents que ens conviden a llegir amb avidesa,ÂáL'antropòloga, punyent i esperanúada, explora els l¡mits de la tecnologia, la llibertat versus la seguretat, els perills de l'individualisme, la raó davant l'espiritualitat. I la maternitat. Un viatge a les nostres certeses, una reflexió d'abast universal sobre quÿ som i quÿ volem ser. I sobre quÿ no estem disposats a perdre.
âÇúEl llibre més profund i imaginatiu d'Ada Castells. Una novel·la amb moltes capes, i amb un magn¡fic desenllaú.âÇÑ Núria PerpinyÃá
âÇúL'antropòloga ens fa veure de la millor manera el valor dels humans.âÇÑ Eva Piquer
âÇúLa prosa d'Ada Castells té el talent urgent de qui escriu en perill per salvar el món.âÇÑ Carlos Zanón
