El color de la pell, la llengua, el menjar, la roba, els jocs... tot podria ser diferent si haguéssim nascut en un altre lloc. Algunes coses podrien ser millors, altres pitjors, peró sabem del cert que tots som éssers humans amb sentiments comuns i necessitats comunes, i que ningú no se salva de possibles desgrácies. Es per aquesta raó que la solidaritat amb qui pateix la desgrácia, en qualsevol de les seves formes, hauria de ser el primer imperatiu de tothom. Aquesta senzilla reflexió sobre la condició humana en forma de poema, dirigida a petits i a grans, és un homenatge emotiu a totes les persones que han hagut d'abandonar involuntáriament casa seva.
