A Catalunya sempre hi ha hagut humor. Revistes com el Papitu, El Cucut, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Grácia, Xut, El Be Negre, recollien les mostres de la mala llet catalana. Avui, si volem trobar-ne algun exemple hem de llegir les senténcies judicials. Per aixó convé recollir, com es fa en aquest diccionari, les mostres de mala llet, de sarcasme i d'humor -fins les que no ho semblen perqué es disfressen de filosófiques- que durant bona part del segle XX influiren en la gent, en el que llegien, el que escoltaven, el que deien. En les llengües que parlaven -que les circumstáncies sovint obligaren a que fossin més de dues-. Aquest diccionari ofereix una tria, per temes i per autors, d'aquestes mostres, amb l'esperanÇa que estimulará els joves d'avui a trobar les seves própies formes de mala llet i a cultivar les, perqué no manquen pas les incógnites, les inquietuds i fins les pors de les quals solament la mala llet ben administrada pot protegir.
