Un rei decideix repartir el regne entre les seves tres filles, proporcionalment a l'amor que cadascuna declari professar-li. Així és com s'inicia El rei Lear, peró el geni colossal de Shakespeare va molt més enllá d'aquest esquema de conte tradicional i ofereix una reflexió profunda sobre la condició humana, la crónica d'un viatge de l'home per les turbuléncies que els seus propis errors desencadenen i una incursió als territoris de la ceguesa i de la bogeria com a peatges per accedir a la lucidesa. De totes les tragédies shakespearianes, potser cap altra no presenta uns components d'absurd i crueltat tan clarament precursors de l'avantguarda teatral dels últims cent anys, ni una vigéncia tan rotunda a l'hora d'exposar sense concessions les facetes més sórdides del mal. Aquesta versió catalana de Joan Sellent va ser elaborada per a una posada en escena, i és per aixó que en tot moment busca l'equilibri entre la funcionalitat dramatúrgica i la recreació del pols retóric i els ritmes poétics de l'original.
