El poemari de Montse Assens, Apartheids, Premi Mariá Manent 2017, reflecteix el compromís de l'autora amb la societat. Es una reflexió sobre la condició humana i la seva prepoténcia a l'hora de posar límits a les llibertats. Es un intent de sacsejar consciéncies, de fer aflorar sentiments i de reclamar els drets humans. Amb un léxic ric, un llenguatge planer i un ritme adequat, el llibre no divaga entre eufemismes i utopies ensucrades. Queda ben reflectit en la temática general plantejada i, sobretot, en els títols dels quatre apartats en qué divideix el poemari: "Murs", "Tanques i filats Camí dels refugiats", "Reixes, camps i presons" i "Llibertat ( )".
