La taquígrafa que somiava en ser periodista
Una história de rebel·lia d'una noia que vol trencar les normes a les acaballes del franquisme, quan s'esperava que la máxima aspiració d'una dona fos convertir-se en mestressa de casa, tot i els aires de llibertat que comenÇaven a arribar d'altres països. Febrer del 1965. Es l'any del concert dels Beatles a la Monumental, de les manifestacions a Washington en contra de la guerra del Vietnam o de l'assassinat de Malcom X. I els estudiants de Barcelona també es mobilitzen, tot i que el Régim s'entesti a ancorar-los al passat. L'Anna, una noia de dinou anys, entra a treballar com a taquígrafa al Diario de Barcelona. Li hauria agradat estudiar, peró, filla d'una família modesta, no es pot permetre anar a la universitat. Haurá de fer d'assistent de l'Eduard, un jove periodista que acaba de graduar-se. Entre ells naixerá una relació tensa i conflictiva, tot i així, será junts, entre entrevistes a Los Mustang, Los Sírex i els Beatles, com l'Anna descobrirá la seva vocació i lluitará per canviar el paper de la dona en les redaccions dels diaris, dominades pels homes.
