Joseph Joubert va ser més un pensador que no pas un filósof. El seu pensament, eminentment aforístic, concentrat, és el resultat d'una obsessió íntima, abocada en papers privats, cartes i dietaris, que van ser publicats póstumament. Com Michel de Montaigne, Joubert no té tirada al discurs continu, més aviat es declara obsedit per l'ambició de concentrar tot un llibre en una página, tota una página en una frase i la frase en un sol mot. Aquest volum, la primera traducció de Joubert al catalá, parteix de l'edició exemplar que Rémy Tessonneau ha fet dels carnets de l'autor i que comprén els grans temes del seu pensament moral: el carácter, l'educació, l'art, la relació entre el cos i l'ánima, el llenguatge, la filosofia, la poesia o la política.
