L'obra de Josep Pla s'acosta molt sovint al diari. No cal recordar els casos del Quadern gris, les Notes per a Sílvia o les Notes del capvesprol, tots ells volums celebradíssims de l'Obra completa. Aquests llibres són, en molt bona part, reelaboracions literáries, fetes de vegades a molts anys vista, dels diaris «auténtics» que el gran escriptor empordanés portava, en la seva escriptura menuda i compacta, en petites llibretes d'ús personal. D'aquestes llibretes en van sortir, ja fa temps, les Notes per a un diari corresponents als anys 1965, 1966, 1967 i 1968, en volums publicats póstumament per l'editor Josep Vergés. Molt recentment, la recerca en els arxius de Josep Pla ha permés localitzar les altres llibretes conservades on hi ha diaris d'aquesta mena: són les corresponents als anys 1956, 1957 i 1964. La informació continguda en aquests dietaris inédits permet accedir al coneixement de la realitat quotidiana del gran escriptor empordanés en uns anys molt importants per a la seva creació literária, i al mateix temps comprovar com l'escriptura era per a ell, dia rere dia, una mena de taula de salvació a la qual no deixava mai de recórrer. Una aportació autobiográfi ca de primer ordre. La preparació del text i la introducció van a cárrec del máxim especialista en la literatura planiana, Xavier Pla, que és també el director de la Cátedra Josep Pla de la Universitat de Girona.
