Les memóries d'infáncia de Rosa Regás ens transporten a la Catalunya de la nostálgia, on els primers anys de la República omplien els carrers d'il·lusió i l'art i la cultura esdevenien raons de ser per a molts. Uns anys que van donar pas a una obscuritat eixordadora que en aquestes págines retorna vívidament a través dels ulls d'una nena lletraferida que va patir la separació familiar i la solitud, peró que ho recorda amb serenor i innocéncia. Els Regás Castells i els Pagés Elias; el seny i la rauxa; els avis, els pares i els germans; París, Barcelona i Tiana; passeig de Grácia i el carrer Fernando; Lorca, Güell, Gaudí i Sagarra; Can Culleretes, l'Hotel Colón... «Quan miro endarrere i veig la história del meu país, em costa deslligar-la de la meva própia história i les dates se'm barregen com si els esdeveniments que tan importants han estat per a la meva vida fossin no només importants també per al país, sinó que de vegades els veig com si fossin ells els que haguessin provocat els canvis en la ciutat i fins i tot en l'univers.»
