Tot i que en aparenÇa són més abarcables que les avingudes i els passeigs, els carrers estrets són en realitat molt més difícils de conéixer. Prou ho sap el narrador de les onze históries que recull aquest llibre, per on desfilen un seguit de personatges que li semblaven propers i que, a cópia d observar-los, se li fan cada cop més estranys: una minyona sempre al servei de la seva senyora, un indiá del que ben poques coses se saben, un home de poble, un gos, un gat, en Valldellágrimes: tots amaguen celosament un bocí de vida que no poden ni volen compartir amb ningú més. Amb una prosa cristal·lina i continguda, que combina la descripció més fidel amb la pinzellada mínima, Amadeu Cuito aconsegueix dibuixar el mapa sentimental d un país que va ser, que potser és, peró que no sabem si seguirá sent. I ho fa amb una mestria que el situa com un dels narradors més sólids de les nostres lletres.
