El Cántic dels Cántics de Salomó és el poema d'amor més celebrat de la literatura universal i, alhora, un dels més controvertits. A causa de la seva integració en el cánon bíblic, el Cántic ha estat llegit tradicionalent com una al·legoria de les relacions entre Déu i el seu Poble. Tanmateix, en el text no es parla de Déu. Tant si el Cántic és un conjunt de fragments com si és un poema oníric, el que importa és la seva febrada erótica. L'amor del Cántic és d'entrada un amor físic, sense cap dissimulació de la fisiologia. Es aquesta carnalitat la que fa possible tota lectura simbólica i al·legórica del text, tota lectura espiritual, teológica i mística. Si un dia la Paraula es va fer carn, el Cántic dels Cántics ens presenta aquesta carn en tota la seva magnífica realitat, amb la joia profunda d'aquesta realitat, en tota la seva esplendor. Aquesta edició s'obre amb una introducció a la traducció («Escriure's el Cántic») de Narcís Comadira i amb una «Introducció a la lectura del Cántic» de Joan Ferrer. A continuació es presenta el text hebreu i catalá, amb vuit dibuixos de Narcís Comadira. El llibre es clou amb un «Assaig de lectura» de Joan Ferrer, que permet fer una relectura acompanyada del Cántic.
